lunes, 7 de noviembre de 2011

Reflexions sobre algunes de les conseqüències del 15J



Arran la denúncia per part del sindicat Manos Limpias, durant el mes d’octubre vint persones han estat acusades de delictes contra les institucions de l’estat i citats a comparèixer a l’Audiència Nacional pels fets al Parlament el 15 de juny. Els imputats han quedat en llibertat sense càrrecs i amb la obligació d’anar a signar cada quinze dies a la Ciutat de la Justícia. Els vídeos no demostraven agressions ni als diputats ni a les institucions per part de les persones acusades.

El que va passar el 15J als voltants del Parlament no s’ha d’entendre com un problema de desordre públic  sinó, entre d'altres, com a una acció col·lectiva per part del moviment 15M per fer visible un conflicte polític i social. Aquell dia s’aprovaven unes mesures neoliberals que afecten directament als serveis públics i atempten contra els drets humans bàsics com ho són l’educació i la sanitat públiques, entre d’altres. No només això sinó que aquestes retallades no estaven anunciades al programa electoral de CiU. Quan el Parlament no vetlla ni garanteix a la seva població drets tan bàsics existeix el dret moral de preservar la dignitat humana i reivindicar el que és dels ciutadans. El ressò que es va fer de les mobilitzacions desde una gran part de mitjans de comunicació així com d'alguns partits polítics va propiciar la criminalització del 15M així com dels detinguts i les detingudes integrants del moviment.

Si bé és cert que hi va haver moments de tensió entre els manifestants i alguns diputats -del tot corrent tenint en compte el context econòmic, polític i social-, també és cert que això no respon a l’esperit general del moviment i sí, en part, gràcies a una falta d’organització per part dels cossos de l’estat que sabien des de feia dies que estava anunciada la concentració. L’Audiència Nacional ha citat a diversos diputats a declarar però no tots estan d'acord amb la denúncia. Joan Boada, per exemple, s’hi ha negat al·legant que això respon a una estratègia de la dreta catalana per criminalitzar el moviment.

Tenint en compte que no s’ha pogut demostrar cap actitud violenta dels detinguts, s’entén que part de l’objectiu d’aquestes detencions és l’escarni públic i criminalització del 15M així com augmentar la base de dades fisiomètriques de persones involucrades en moviments socials. Respon a un estratègia repressiva del Govern de CiU davant d’un moviment que ha quallat molt en la societat. Sembla que un dels objectius del Govern de Catalunya  és desprestigiar el 15M i associar-lo a la violència, com ha fet amb la continua i reiterada criminalització de la dissidència de diversos moviments socials.

Aprofitant els Fets al Parlament, el Govern de Catalunya va intentar donar una perspectiva violenta d'un moviment que té com a objectiu la transformació social i que pren com a mecanismes de lluita la desobediència civil, l’acció de protesta i resistència i el compromís social. Tot això per poder construir una democràcia amb un paper actiu de la ciutadania i que respon a la incapacitat del Govern i les institucions d’atendre i canalitzar algunes de les demandes de la societat. L'Estat és qui té el monopoli de la violència i aquest denúncia la que ve de sota sense qüestionar la violència estructural del sistema a la que està sotmesa la població. De la mateixa manera que el moviment 15M ha reflexionat entorn els casos aïllats de provocació; una gran majoria de polítics haurien de reflexionar també sobre la situació en què es troba gran part de la ciutadania i integrar les seves demandes enlloc de menysprear-les i criminalitzar-les.


Gemma Serrahima Mackay

No hay comentarios:

Publicar un comentario