El 17 d'octubre es va celebrar a San Sebastián la Conferència Internacionalper promoure la resolució del conflicte al País Basc. Tres dies després ETA es comprometía a deixar les armes. Aquest fet marca el final d'un període i obre un procés de pau ple de feina a nivell polític, social i psicològic. Com va dir Kofi Annan – figura internacional amb una implicació directa en processos de pau i resolució de conflictes- “la resolució d'un conflicte armat és una tasca difícil i un llarg procés (...) i els últims estadis del conflicte normalment són els més complicats de superar.”
Per entrar en aquest nou escenari de procés de pau, és altament necessària la determinació en assumir un compromís i uns sacrificis per part de totes bandes. Es tracta de generar confiança a la societat basca per una resolució exitosa del conflicte. Com explica el Mandat elaborat pel Grup Internacional de Contacte, s'ha d'agilitzar, facilitar i possibilitar la normalització política al País Basc. Això voldria dir que els Governs d'Espanya i França acceptin iniciar conversacions per tractar exclusivament de les conseqüències del conflicte.
Per donar una sortida política al conflicte del País Basc, segons BrianCurrin -promotor de la Declaració de Brusel.les- i una carta del GIC dirigida a representants polítics i socials, és necessari legalitzar els partits polítics que representin les aspiracions de l'Esquerre Abertzale, sempre i quan s'oposin a la violència i recolzin vies constitucionals, com és el cas de Sortu. No només això sinó que s'ha de revisar la política penitenciaria i fer-hi reformes tenint en compte el nou entorn de post-conflicte. Per aquest motiu, és necessari assessorament en relació a processos de posada en llibertat de presos i qüestions d'amnistía.
En aquest nou escenari tots els actors de la societat han de jugar la seva part i tothom ha de tenir veu política, per això no es pot obviar els presos polítics com una part també important del conflicte. Així ho explica Josu Trueba en el seu documental “Km-0”, on diu que “a los presos hay que ponerles el micrófono y que les escuche todo el mundo como parte del conflicto, como una parte muy importante”. Jonathan Powell, un dels membres de la Conferència Internacional, va relacionar la qüestió dels presoners i exiliats al Nord d'Irlanda amb els del País Basc; fet que és un punt a tenir present. En una entrevista feta pel diari Gara , Pat Sheehan -ex près polític irlandès i diputat a Stormont- explica com en el cas d'Irlanda que els presos tinguéssin veu pròpia dins del procés polític irlandès va ser de gran importància igual que la de la resta d'actors del conflicte.
Les persones d'una societat fracturada, com és el cas de la societat basca, han de treballar conjuntament cap a una reconciliació i integració. Reconèixer, compensar, assistir a totes les víctimes del conflicte i ajudar a sanejar les ferides personals i socials resulta fonamental. No s'han d'ignorar les injustícies del passat, però com va dir Kofi Annan a la Conferència de San Sebastián, ara no s'ha de parlar de sentiments, sinó de justícia; és el moment de mirar cap endavant i respectar al màxim el dret a decidir dels bascos i les basques amb el seu projecte d'alliberació nacional.
Gemma Serrahima Mackay
No hay comentarios:
Publicar un comentario